dijous, 3 de desembre de 2009

Qui somnia no és traïdor

Fora, una boira de sota zero; dins, una boira vaporosa. Decidisc entrar i entre la mar de crits, la marea humana i la boira de fum, me la trobe al final de la barra. L'ambient carregat dificultava parlar, sentir, veure i escoltar. Quan per fí aconseguisc apropar-me a ella, ens parlem sense paraules, em mira als ulls i em diu a cau d'orella “no deixes que ens trobem mai més”, després els seus fins llavis em donen un d'eixos petons amb timidesa, com descobrint els meus llavis, com malfiant-se de la meua llengua i m'abandona entre la boira de foscor. Quan isc fora de l'Orbela, ja no hi ha ningú i em desperte.

És un diumenge de vesprada, se sent el soroll del futbol a la ràdio d'algun pis de la finca. Em desperte amb una la boca seca, des de la llengua fins la gola, com si de ciment armat es tractara. La meua confusió, les llacunes mentals de la nit anterior i l'enorme ressaca m'impedeixen recordar amb nitidat el somni. Però... era un somni? Com que tampoc recorde la nit anterior ni com vaig arribar a casa, potser que no siga un somni.
De seguida cride a un habitual company de festa amb l'esperança que ahir m'acompanyara i que no patira la meua amnèsia. La dificultat per pensar i parlar era mútua i evident.

- Ie, com va?
- Res, ací a l'Orbela vegent el futbol. Tu ahir la vas agafar grossa, eh!
- Si? Que va passar? Et cridava perquè no m'enrecorde de res.
- Home, doncs tu sabràs. Jo pensava que abans de marxar a festejar amb la xicona eixa, me la presentaries i t'acomiadaries. O com a mínim em presentaries alguna amiga seua. Però res, de sobte vau desaparèixer i de tu no hem tingut notícia fins ara.
- Doncs jo pensava que ho havia somniat, m'enrecorde d'eixir al carrer per buscar-la i de sobte ja no hi era. M'he despertat amb eixe record i dubtava si era un somni.
- De somni res, nano. La xicona era de carn i ós. I quines carns i quins óssos!
- Parlaves d'unes amigues seues que volies que et presentara, les coneixes?
- Potser de vista, però no són molt habituals per ací.
- Gràcies xiquet, ja ens vorem.
- Recupera't i a vore si trobes la teua princeseta!

Els següents dies no podia deixar de pensar en eixe somni. Bé, somni, record... o el que fora! Estava ansiós per començar el cap de setmana, fer la mateixa ruta de sempre, reconstruir l'escena dels fets, però... és tant difícil imitar un fet passat que no sé si ha passat! Com puc intentar fer un fet que no sé si ha ocorregut realment?
Una amiga prou penjada que estudiava psicologia, em va explicar que dins de l'amnèsia, existeix un tipus anomenat “amnèsia anterògrada”, que vol dir que durant un temps determinat tot el que vius no ho recordaràs. I si amb la borratxera vaig patir açò i ara no recorde tot el que vaig viure?
També em va parlar del “fals record”, un record d'un fet que no va ocórrer o una distorsió d'eixe fet que si va ocórrer. No sé si va passar o no. Els meus amics, dels que ho van vore o s'enrecorden, diuen que va passar, però el seu estat etílic tampoc era com per fiar-se.
La continuïtat de la memòria no és garantia de veritat, i la distorsió de la memòria no és garantia de mentida.

Comencem amb l'experiment, em pose la mateixa roba que dissabte anterior. Sope el mateix: una pizza de supermercat socarrada al forn, i bec el mateix: 3 gots de cervesa, 2 burrets i un rom amb cola, amb els mateixos 3 amics de dissabte passat. Em sap greu pels amics que he obligat a vindre i als que he dit que facen el mateix de dissabte anterior, em deuen prendre per un penjat.
Continuem la mateixa ruta, i els meus amics m'adverteixen que deixe de posar cara de psicòtic babós cada cop que passe qualsevol xica que em recorde a la “desconeguda del somni”, que és com l'anomenen ells amb certa burla.
La nit s'esgota, les hores passen a l'Orberla i ací no passa res. Són les 6 del matí i la pròrroga s'acaba.
-Ie mariner, la teua perleta pareix que no ha aparegut!
-Ja veus, s'haurà anat a casa a les 12 com la ventafocs.
-Xè, no patisques. La mar està plena de peixos.

Durant les properes dues setmanes vaig continuar fent el mateix, com si d'un recte ritual es tractara. O la trobava prompte o em quedaria sense amics, sense cap i sense cor.
Potser m'hauria d'oblidar, ella mateixa em digué en somnis, o en el que fora eixa visió, que no ens havíem de tornar de vore. Probablement m'estiguera avisant d'un perill tant per ella com per mi. Qui avisa no és traïdor... bé, o qui somnia no és traïdor.
Llavors si no vol que ens trobem, perquè em fa somniar amb ella? O quan ens vam conéixer, perquè no va passar de mi? No seria ni la primera ni l'última.

Un dia entre setmana qualsevol, a una hora de la vesprada qualsevol, un amic m'envia un sms dient que vaja ràpidament cap a l'Orbela, que hi ha una amiga de la “desconeguda del somni” o açò creu ell. Quina sorpresa, les coses importants només passen quan menys t'ho esperes en el moment que menys t'ho esperes.
Arribe corrent, suant i amb les galtes roges, quan entre al bar tothom em mira. Abans de seure a la taula dels meus amics pregunte qui és.
- Tranquil, seu i relaxa't. No estem segurs, però creiem que és alguna d'eixes 3 xiques assegudes a la cantonada de la barra.
- Molt bé, ara vaig.
- Ei, un moment, no tant de pressa. Ja has pensat que vas a preguntar? Tu saps com és diu la teua reina mora? Saps com es diuen elles?
- Òstia, doncs no en tinc ni idea.
- S'han de cuidar les formes i fer-ho bé, que sinó et poden prendre per un maníac sexual i se t'acaba la teua única oportunitat
- Llavors, que faig?
- Tu deixa fer als teus amics, que per açò estem. Farem un teatret, tu t'acostes a elles i demanes una cervesa, després vaig jo i et salude. Em faré el sorprés quan les veja a elles, les diré que les he reconegudes d'un dia que vam estar de festa ací, insinuaré que tu i una amiga seua vau tindre festeta i preguntaré dissimuladament on està. Que et pareix? A que sóc un geni!
- Vols dir que açò eixirà bé? Però si ja ens hauran vist que parlem fa mitja hora...
- Ja, però jo tinc solució per tot. Les hi diré que tinc miopia, no veig bé de lluny i no les havia reconegut abans.
- Com vulgues, a carn dura, dent aguda...

Decidisc acostar-me a la barra a demanar una cervesa on elles estaven tal i com m'havien dit. Apareix el meu amic amb cara de sorpresa exagerada i jo li conteste amb la sorpresa poc dissimulada. Continua la sobre actuació, aquest cop del meu amic a elles:
- Home, si són les xicones de l'altre dia, com vau acabar la nit?
- Mmmm.... perdona? Tu qui ets?
- No us enrecordeu? Doncs el meu amic sembla que no pot oblidar a la vostra amiga... (Mentre deia açò, em pegava cops de colze al braç i em feia l'ullet)
- Bé, si... açò pareix. Per cert, on està?
- Aquesta vesprada ha eixit amb la seua parella...